Sigui v un vector de mida
(on
)
que conté enters positius. La posició i del vector (on
)
és dominant si és el valor v[i] és més
gran que els seus valors adjacents, és a dir, si v[i] és
estríctament més gran que v[i-1] i que v[i+1].
Diem que la dominància de i
()
és la diferència de v[i] amb els seus valors adjacents:
Siguin i i j dues posicions
dominants de v. Diem que i és
més dominant que j si i només si:
i i j són dominants.
o bé i .
Dit altrament: si i i j són dominants,
llavors i és més dominant que
j si té una dominància més gran o bé (en cas d’empat)
i és estrictament més gran que j.
Fes la funció dominant(v) tal que, donat un vector
v, torni la posició més dominant del
vector si aquest existeix, o bé
en cas que no n’hi hagi cap.
Un vector v d’enters, amb, almenys, tres elements.
La posició més dominant, si existeix, altrament.
Input
4 1 2 3 6 2 10 1 5 2 2 1 3 1
Output
6
Input
2 1 3 4 6 6 2 1 2 4
Output
-1
Input
1 1 1 2 1 1 1 2 1 1
Output
7