Donada la classe que permet gestionar arbres binaris usant memòria dinàmica, cal implementar el mètode
void arbre_altures();
que modifica el contingut de l’arbre per tal de guardar a cada node l’altura del seu subarbre.
Cal enviar a jutge.org la següent especificació de la classe i la implementació del mètode dins del mateix fitxer.
include <cstdlib>
#include <iostream>
using namespace std;
typedef unsigned int nat;
template <typename T>
class Abin {
public:
Abin(): _arrel(NULL) {};
// Pre: cert
// Post: el resultat és un arbre sense cap element
Abin(Abin<T> &ae, const T &x, Abin<T> &ad);
// Pre: cert
// Post: el resultat és un arbre amb un element i dos subarbres
// Les tres grans
Abin(const Abin<T> &a);
~Abin();
Abin<T>& operator=(const Abin<T>& a);
// operador << d'escriptura
template <class U> friend std::ostream& operator<<(std::ostream&, const Abin<U> &a);
// operador >> de lectura
template <class U> friend std::istream& operator>>(std::istream&, Abin<U> &a);
// Modifica el contingut de l'arbre per tal de guardar a cada node l'altura
// del seu subarbre.
void arbre_altures();
private:
struct node {
node* f_esq;
node* f_dret;
T info;
};
node* _arrel;
static node* copia_nodes(node* m);
static void esborra_nodes(node* m);
static void print_nodes(node* m, ostream &os, string d1);
// Aquí va l'especificació dels mètodes privats addicionals
};
// Aquí va la implementació del mètode arbre\_altures
Per testejar la solució, jutge.org ja té implementats la resta de mètodes de la classe i un programa principal que llegeix un arbre binari i desprès crida el mètode .
L’entrada consisteix en la descripció d’un arbre binari d’enters (el seu recorregut en preordre, en el qual inclou les fulles marcades amb un -1). Per exemple, l’arbre (mira el PDF de l’enunciat)
es descriuria amb
3 0 7 -1 4 -1 -1 2 -1 -1 5 4 -1 -1 7 6 -1 1 -1 -1 -1
El contingut de l’arbre binari abans i desprès de cridar el mètode .
Només cal enviar la classe requerida i la implementació del mètode . Pots ampliar la classe amb mètodes privats. Segueix estrictament la definició de la classe de l’enunciat.
Input
7 5 -1 -1 8 9 -1 -1 4 6 -1 -1 3 -1 -1
Output
[7]
\__[8]
| \__[4]
| | \__[3]
| | | \__.
| | | \__.
| | \__[6]
| | \__.
| | \__.
| \__[9]
| \__.
| \__.
\__[5]
\__.
\__.
[4]
\__[3]
| \__[2]
| | \__[1]
| | | \__.
| | | \__.
| | \__[1]
| | \__.
| | \__.
| \__[1]
| \__.
| \__.
\__[1]
\__.
\__.
Input
3 0 7 -1 4 -1 -1 2 -1 -1 5 4 -1 -1 7 6 -1 1 -1 -1 -1
Output
[3]
\__[5]
| \__[7]
| | \__.
| | \__[6]
| | \__[1]
| | | \__.
| | | \__.
| | \__.
| \__[4]
| \__.
| \__.
\__[0]
\__[2]
| \__.
| \__.
\__[7]
\__[4]
| \__.
| \__.
\__.
[5]
\__[4]
| \__[3]
| | \__.
| | \__[2]
| | \__[1]
| | | \__.
| | | \__.
| | \__.
| \__[1]
| \__.
| \__.
\__[3]
\__[1]
| \__.
| \__.
\__[2]
\__[1]
| \__.
| \__.
\__.
Input
-1
Output
. .
Input
3 -1 -1
Output
[3] \__. \__. [1] \__. \__.
Input
3 2 -1 -1 -1
Output
[3]
\__.
\__[2]
\__.
\__.
[2]
\__.
\__[1]
\__.
\__.
Input
3 -1 2 -1 -1
Output
[3] \__[2] | \__. | \__. \__. [2] \__[1] | \__. | \__. \__.
Input
-3 -2 -1 -1 -4 -1 -1
Output
[-3]
\__[-4]
| \__.
| \__.
\__[-2]
\__.
\__.
[2]
\__[1]
| \__.
| \__.
\__[1]
\__.
\__.