F011A. Vectors simpàtics P98770

Un vector de reals és simpàtic si compleix totes les condicions següents:

El màxim-esquerrà d’un vector simpàtic és l’element més gran que es troba a l’esquerra del màxim. La simpatia d’un vector simpàtic és la mitjana dels elements que es troben entre el màxim-esquerrà i el màxim (ambdós inclosos).

Per exemple, el vector $\langle 2.5, 13, 1.5, 9, 14.5, 12.9 \rangle$ és simpàtic, el seu màxim és $14.5$ i el seu màxim-esquerrà és $13$. La seva simpatia és $(13 + 1.5 + 9 + 14.5)/4 = 9.5$.

Feu un programa que llegeixi vectors simpàtics i escrigui la seva simpatia. Per fer-lo, definiu i utilitzeu una acció

    void calcula_posicions(const vector<double>& v, int& p, int& q);

que, donat un vector simpàtic, deixi al paràmetre de sortida @p@ la posició del seu màxim, i deixi al paràmetre de sortida @q@ la posició del seu màxim-esquerrà. Així, per a l’exemple anterior, caldria que @p@ valgués 4 i @q@ valgués 1.

Entrada

L’entrada conté una seqüència de vectors simpàtics. Cada vector comença amb un natural $n \ge 2$, seguit dels seus $n$ elements.

Sortida

Cal escriure la simpatia de cada vector de l’entrada, amb sis dígits darrera el punt decimal.

Observació

Recordeu que per escriure un real amb exactament @n@ dígits darrera el punt decimal, cal afegir les dues línies següents al principi del @main@:

    cout.setf(ios::fixed);
    cout.precision(n);