En els entrenaments de programació de la UPC hi ha xocolatines, coques, panellets, torrons, magdalenes...
Us sona aquest enunciat? Efectivament, és identic al del problema anterior. Però aquí hi ha una diferència: El professor Oak s’ha cansat de donar tantes galetes i fuetades, així que ha decidit repartir-les totes juntes abans d’un únic problema.
Coneixent quin increment d’autoestima provocarà cada problema en un estudiant fixat, quina és la mínima resistència mental R que cal que tingui perquè no marxi de l’entrenament, si s’escullen de forma òptima tant la quantitat de galetes o de cops de fuet que cal donar a l’estudiant, com el moment de fer-ho?
Entrada
L’entrada consisteix en diversos casos, cadascun amb el nombre de problemes n, seguit, en l’ordre que s’intentaran resoldre els problemes, dels n increments xi d’autoestima que provoquen cadascun. Suposeu 1 ≤ n ≤ 104, i que els xi són enters entre −104 i 104.
Sortida
Per a cada cas, escriviu la mínima resistència mental R que ha de tenir l’estudiant. Suposeu que la seva autoestima inicial és zero.
Input
3 0 0 0 1 -6 1 5 2 1 -2 2 -2 1 4 1 1 1 1 3 20 -70 -40
Output
0 3 3 1 1 2 50