Un nombre n es diu que és unidígit en base b si tots els dígits de la seva representació tenen el mateix valor, és a dir, es pot representar com
| n = d· bk + d· bk−1 + ⋯ + d· b + d = d · (bk + bk−1 + ⋯ + b + 1) |
per algun valor de k i amb d < b.
Per exemple, 777 és unidígit en base 10, 15 és unidígit en base 2 (representació binària: 1111) i 2324517 és unidígit en base 56, atès que
| 2324517 = 13 · (563 + 562 + 56 + 1). |
Observacions: tots els nombres 0,…,b−1 són unidígit en base b (i només tenen un dígit) i tot nombre n≥ 3 es pot representar en base n−1 com a 11.
Feu un programa que, donada una seqüència de nombres naturals, per a cada nombre escrigui la base b≥ 2 més petita amb la que es pot representar com un nombre unidígit i el dígit d d’aquella representació.
Input
777 2324517 0 1 2 3 9834577365 9999
Output
6 3 56 13 2 0 2 1 3 2 2 1 105696 93045 10 9