La posició més dominant

Sigui v un vector de mida n (on n ≥ 3) que conté enters positius. La
posició i del vector (on 0 < i < n − 1) és dominant si és el valor v[i]
és més gran que els seus valors adjacents, és a dir, si v[i] és
estríctament més gran que v[i-1] i que v[i+1]. Diem que la dominància de
i (dom(i)) és la diferència de v[i] amb els seus valors adjacents:

dom(i) = abs(v[i − 1] − v[i]) + abs(v[i] − v[i + 1]) per a 0 < i < n − 1

Siguin i i j dues posicions dominants de v. Diem que i és més dominant
que j si i només si:

1.  i i j són dominants.

2.  dom(i) > dom(j) o bé dom(i) = dom(j) i i > j.

Dit altrament: si i i j són dominants, llavors i és més dominant que j
si té una dominància més gran o bé (en cas d’empat) i és estrictament
més gran que j.

Fes la funció dominant(v) tal que, donat un vector v, torni la posició
més dominant del vector si aquest existeix, o bé −1 en cas que no n’hi
hagi cap.

Entrada

Un vector v d’enters, amb, almenys, tres elements.

Sortida

La posició més dominant, si existeix, −1 altrament.

Informació del problema

Autoria: INFO

Generació: 2026-01-25T19:58:25.600Z

© Jutge.org, 2006–2026.
https://jutge.org
