Executar instruccions d’assignació

PRELIMINARS:

En aquest exercici assumim que ja heu resolt un exercici anterior a on
havieu d’avaluar expressions amb variables. De fet, assumim que heu fet
això creant un fitxer evaluate.cc amb la implementació de la següent
funció:

    // Pre:  t és un arbre no buit que representa una expressió correcta
    //       sobre naturals i variables enteres, i els operadors +,-,*.
    //       Totes les variables que apareixen a t estan definides a variable2value.
    //       Les operacions no produeixen errors d'overflow.
    // Post: Retorna l'avaluació de l'expressió representada per t.
    int evaluate(map<string,int> &variable2value, BinTree<string> t);

INTRODUCCIÓ:

En aquest exercici considerarem arbres que representen instruccions. Hi
ha dos tipus d’instruccions, que es representen amb arbres tal i com
s’explica a continuació:

- Instrucció d’assignació x = e, on x és una variable i e és una
  expressió. Per exemple, el següent arbre representa la instrucció
  x=3+4*y.

           =
           |
       ---- ----
      |         |
      x         +
                |
            ---- ----
           |         |
           3         *
                     |
                 ---- ----
                |         |
                4         y

- Instrucció d’escriure per la sortida estandard Print(e), on e és una
  expressió. Per exemple, el següent arbre representa la instrucció
  Print(3+4*y).

              Print
                |
            ----
           |
           +
           |
       ---- ----
      |         |
      3         *
                |
            ---- ----
           |         |
           4         y

Per a guardar els valors assignats sobre les variables usarem un map
d’strings a enters anomenat variable2value.

EXERCICI:

Implementeu una funció que, donat un map<string,int> anomenat
variable2value, i donat un arbre binari d’strings t que representa, o bé
una instrucció d’assignació, o bé una instrucció d’escriptura per la
sortida estandard, executa la instrucció, modificant variable2value o
escrivint per la sortida, segons el cas. Aquesta és la capcelera:

    // Pre:  t és un arbre no buit que representa o bé una instrucció d'assignació
    //       o bé una instrucció d'escriure per la sortida estandard.
    //       Totes les variables que apareixen a la expressió de t estan definides a variable2value.
    //       En el cas d'assignació, la variable esquerra podria no estar definida a variable2value.
    //       Les operacions no produeixen errors d'overflow.
    // Post: modifica variable2value o escriu per la sortida estandard un valor,
    //       simulant exactament la instrucció que representa t.
    void execute(map<string,int> &variable2value, BinTree<string> t);

La entrada del programa que crida a la funció execute consisteix en una
seqüència d’instruccions representades amb arbres tal i com hem
explicat. Al principi, el programa assumeix que variable2value és un map
buit. Considereu les següents instruccions d’exemple:

    x=3
    y=3+x
    z=2*(x+y)
    Print(z-y+x)

Aquestes instruccions, com a entrada del programa, queden representades
així:

    VISUALFORMAT
         =
         |
     ---- ----
    |         |
    x         3

         =
         |
     ---- ----
    |         |
    y         +
              |
          ---- ----
         |         |
         3         x

         =
         |
     ---- ----
    |         |
    z         *
              |
          ---- ----
         |         |
         2         +
                   |
               ---- ----
              |         |
              x         y

                 Print
                   |
               ----
              |
              +
              |
          ---- ----
         |         |
         -         x
         |
     ---- ----
    |         |
    z         y

Si anem cridant a execute passant aquests arbres, l’un després de
l’altre, i el mapa variable2value, al final, hauriem de veure per la
sortida el valor 15.

Fixeu-vos que l’enunciat d’aquest exercici ja ofereix uns fitxers que
haureu d’utilitzar per a compilar:
Makefile, program.cc, BinaryTree.hh, evaluate.hh, execute.hh, utils.hh, utils.cc.
Us falta afegir el fitxer evaluate.cc que teniu fet d’un exercici
anterior, i crear el fitxer execute.cc amb els corresponents includes i
implementar-hi la funció execute que hem explicat. Valdrà la pena que
utilitzeu algunes de les funcions oferides a utils.hh. Quan pugeu la
vostra solució al jutge, només cal que pugeu un tar construït així:

    tar cf solution.tar execute.cc evaluate.cc

Entrada

La primera linia de l’entrada descriu el format en el que es descriuen
els arbres, o bé INLINEFORMAT o bé VISUALFORMAT. Després ve una
seqüència d’arbres binaris d’strings que alhora representen
instruccions. Fixeu-vos en que el programa que us oferim ja s’encarrega
de llegir aquesta entrada. Només cal que implementeu la funció abans
esmentada.

Sortida

El programa dona com a sortida el que seria la sortida resultant
d’executar la seqüència d’instruccions donada d’entrada. Fixeu-vos en
que el programa que us oferim ja s’encarrega d’escriure aquesta sortida.
Només cal que implementeu la funció abans esmentada.

Informació del problema

Autoria: PRO2

Generació: 2026-01-25T21:09:16.645Z

© Jutge.org, 2006–2026.
https://jutge.org
