Donada una base i una xifra , diem que un enter no negatiu és d-espaiat si expressat en base no té cap parell de xifres consecutives tals que totes dues són diferents de . Per exemple:
En base , l’enter és -espaiat, mentre que el és -espaiat però no és -espaiat (el parell de dígits no compleix la condició).
En base , l’enter ( en binari) és -espaiat però no -espaiat (el parell de xifres no compleix la condició).
En base , l’enter ( en hexadecimal) només és -espaiat.
Donada una seqüència de casos, a on cada cas està format per un enter , un enter , un enter , i una seqüència d’ enters no negatius volem saber, per cada cas, quants elements de la seqüència són -espaiats en base .
L’entrada és una seqüència de casos. Cada cas comença amb una base , una xifra i un enter no negatiu , i li segueix una seqüència d’ enters no negatius.
Per cada cas, s’ha de dir quants dels elements de la seqüència d’enters és -espaiat en base .
Autoria: Emma Rollón
Generació: 2026-01-25T11:59:20.123Z
© Jutge.org, 2006–2026.
https://jutge.org