Enguany fareu una ruta pels Estats Units, i decidiu emportar-vos 1000$ en metàl·lic. Quan aneu a l’oficina de canvi, trobeu que cada 1$ costa 0.93€. De manera que, en principi, hauríeu de gastar-vos 930€. Però veieu que cada 1$ costa 0.79£, i que cada 1£ costa 1.17€. Astutament se us acut que, si feu servir lliures esterlines com a moneda intermitja, podeu aconseguir un tracte millor que fent el canvi directe d’euros a dòlars: els 1000$ costen 790£, que costen €, i així aconseguiu un modest estalvi de 5.70€.
Feu un programa que us ajudi a estalviar-vos diners.
L’entrada consisteix en diversos casos. Cada cas comença amb el nombre de monedes de l’oficina de canvi. A continuació ve una matriu amb uns a la diagonal, on el coeficient a la fila i columna és un real que representa el cost de unitat de la moneda en la moneda . A continuació ve el nombre de preguntes . Finalment vénen preguntes, cadascuna consistent en dos enters i (diferents, ambdós entre 0 i ), i un nombre real , el nombre d’unitats de la moneda que voleu comprar amb la moneda .
Suposeu i que, per als jocs de proves grossos, . També podeu assumir que, per a tot cicle que comença i acaba en la moneda , el cost de convertir 1 unitat de la moneda en moneda seguint el cicle és almenys de 1 unitat de la moneda (altrament, l’oficina de canvi ja hauria tancat per fallida).
Per a cada pregunta consistent en , , , escriviu el cost mínim de comprar unitats de la moneda en la moneda , amb dues xifres decimals. Per fer-ho, poseu aquestes dues línies al principi del vostre main:
cout.setf(ios::fixed);
cout.precision(2);
Escriviu una línia amb 10 guions després de cada cas. Els jocs de proves no tenen problemes de precisió.
Autoria: Enric Rodriguez
Generació: 2026-01-25T11:20:22.343Z
© Jutge.org, 2006–2026.
https://jutge.org